Vídeo del mes

12 de novembre de 2014

Somriures i llàgrimes

El passat dia 26 d'octubre vaig participar a la VI Cursa DiR Mossos d'Esquadra de Sant Cugat.

Després de deu mesos sense participar en una cursa de 10k, centrat en les curses de muntanya (retirada de la Ultra Pirineu per lumbàlgia...) vaig decidir preparar aquesta cursa entrenant amb uns de grans.

El dia de la cursa pintava bé, tenia el Xavi que anava a per un sub 40' i l'Alex i el Dani que aspiraven a fer un 37' baix. Tret de sortida i em col·loco amb ells. La cursa millor del que m'esperava, ritmes ràpids i MMP 37'01. Content per la marca, vaig marxar cap a casa on m'esperava la Sara per anar a celebrar-ho.

Mentre dinàvem, vaig rebre un missatge de'n Dani que s'havia quedat al lliurament de premis i em va dir que m'havien cridat al podi.
Vaig mirar les classificacions de la web ràpidament, apareixia com a 11è de la classificació general i 1r classificat dels socis DiR membres del Run With Us, es a dir, "havia guanyat" el premi, una moto SYM que mai em seria entregada...
Al ficar-m'he en contacte amb ells, em feliciten per la posició, em CONFIRMEN que m'han cridat al podi i que l'endemà es posaran en contacte amb mi (tinc el missatge guardat).

Fins dos dies després no vaig rebre notícies seves. Em van trucar i em van dir que hi havia hagut un error informàtic: un altre corredor que havia quedat per davant meu a la general, era membre del Run With Us, però que no se n'havien donat compte, de manera que ell era el primer i jo el segon. 

Canvien els resultats de la web i jo passo a ser el segon. Durant aquests dies he demanat explicacions i informació que no se m'ha otorgat. 
Finalment, ahir decideixo ficar una reclamació formal a l'oficina del consumidor i en tornar a mirar a la web, apareix un llistat de resultats més currat que el primer, on torno a estar en primera posició!!

Les meves hipòtesis:
- Què hagués passat si hagués estat a l'entrega de premis? també m'haguessin tret la moto després de les fotos de jo dalt al podi? 
- Van aprofitar que jo no estava a l'entrega de premis per maquinar alguna cosa durant dos dies?
- La llista que van penjar el dia de la cursa i la posterior modificació eren senzilles, només amb els noms i resultats però sense capçalera. La que vaig trobar uns dies després on jo tornava a estar primer, era molt més treballada: amb capçalera, títol i demès. Això vol dir que li van dir al que s'encarrega d'aquesta tasca que ho fiqués més maco i aquest lògicament va agafar els resultats oficials per fer-ho? Però no li van dir que posés a en David el primer.....


La MMP i la felicitat d'aconseguir-la, és el que m'enduc d'aquesta cursa.

26 de març de 2014

Finisher de la 35a Zurich Marató de Barcelona

Primer repte de l'any aconseguit, ja soc Finisher de la meva primera Marató d'asfalt. Us deixo la crònica de la cursa:


El passat 16 de març em despertava a les 05:30 hores del mati, havent dormit 5 hores. Em vaig beure mig litre d'aigua per començar bé el dia, vaig menjar tres torrades de pa de pagès amb "nocilla" i vaig fer-me una dutxa, acabant-la amb aigua freda a les cames.

Acabem de preparar la bossa amb la Sara, em vesteixo, em calço les sabatilles i anem cap el metro direcció plaça Espanya.



Arribem a la font màgica on havíem quedat amb la resta de companys del nou equip Castillejo & Caceres Running Club, saludo a la gent de l'equip i el mister em fa una abraçada mentre noto que tot anirà bé. Fem la foto de rigor i comencem l'escalfament donant unes quantes voltes pels voltants de la font.



M'aturo mentre la Sara em fa un petit massatge amb la crema OXD que em deixa les cames bullint, llest per sortir. Tot apunt, quatre estiraments i cap a la línia de sortida, em situo al mig del meu calaix, al davant del qual es veuen les plomes de les llebres de 3 hores, més enllà les de 2h 45', jo sabia que aniria al meu ritme, a 4:20min/km.



Tret de sortida, comença a volar confeti per tot arreu, un somriure i la gent del davant comença a caminar cada cop més ràpid, passo per la línia de sortida i a correr!

I com a cada cursa no podien fallar els "optimistes" que es fiquen al calaix que no els pertoca. Començo a avançar gent amb la calma, queden molts quilòmetres, agafo el meu ritme i vaig fent. Al km. 4 m'esperaven els meus pares i la Sara; els saludo, estava content. Passo pel km. 5 a 4:20min/km on comença la primera pujada per envoltar el Camp Nou i pujar fins la Daigonal.

Al km. 10 m'eseperava la Sara novament, amb una ampolla d'isotònic i un gel d'hidrats de carboni, aquí passo a 4:19min/km (m'havia emocionat una mica a la baixada de Diagonal i de l'avinguda Sarrià).  Abans de girar per Numància escolto un crit, era el Frans donant-me el seu suport.


Arribant un altre cop a plaça Espanya, al km. 11 sento un crit, era en Castillejo amb la Cris, els saludo i continuo corrent.

Passem per la Gran Via i pugem pel Passeig de Gràcia. Al km. 15 passo a 4:22 min/km, molt content per que tot va com esperava, una mica de molèstia al maluc, però el genoll aguanta.

Al km. 17 escolto un crit, era la Sandra i el Jose fotent-me crits d'ànim.

Al km. 20, passo a 4:18min/km, en aquest punt m'esperava la Sara amb una altre ampolla d'isotònic, en aquest cas el gel portava una mica de cafeïna.

Al km. 25, passo a 4:17min/km, estava molt motivat, molta eufòria, tot anava com m'esperava alla sento els crits del Toni pel megàfon, anava amb la bici i m'explicava que em seguiria fins a Diagonal (al final va ser fins al passeig Garcia Faria...), jo li dic que tot OK, que de moment vaig perfecte.

Al km.27 sento els crits del meu pare i de la meva mare, continuo concentrat fins al km. 28 que m'esperava el Dani, s'enganxa a mi i fa uns metres corrents al meu costat i em pregunta si necessito res, li dic que tot va bé i que em trobo molt bé.

A l'arribar al carrer Llacuna, donem mitja volta i canviem de sentit per la mateixa Diagonal, vaig notar la mateixa sensació de cansament a les cames que quan corria amb bici, m'acabava de venir una "pajara" (sense avisar).

Al km. 29 em tornava a esperar el Dani amb la seva dona i els seus fills, senyalaven un cartell enorme que havien enganxat a un ponell de publiciat, el cartell posava "ÀNIMS KILIAN" i un dibuix meu corrent, clavat a mi. Brutal, em va fer molta il·lusió, no m'ho esperava, s'ho havia callat com un puta, em vaig refer de la "pajara" però sabia que l'eufòria no duraria 13 km...



Al km. 30 passo a 4:37min/km, la Sara em dona una ampolla amb isotònic i un gel amb una mica més de cafeïna que l'anterior, els meus pares i la Sara em veuen la cara, es nota que vaig tocat, amb la cara pagava... 

Al km. 35, anava destrossat, vaig passar pel carrer Marina a 4:45min/km, intentava seguir a corredors però no podia, em costava agafar ritme i poder-lo mantenir, les cames havien dit prou.
Era una lluïta de la meva ment contra les cames, havia de treure força i energia d'on fos.

Al km. 37 passo per la plaça Urquinaona, alla estava la Sara amb els meus pares i la meva germana i el seu xicot, els hi dic que vaig molt tocat, que les cames no responen, la Sara em dona una ampolla d'aigua amb un gel de cafeïna, el gel directament me'l guardo i em prenc l'aigua, feia molta calor.

Al Portal de l'Angel m'esperaven el Jordi amb la xicota, l'Edgar i el Tines, em criden, em donen força, els i xoco les mans i segueixo direcció la Catedral.

A la catedral agafo una ampolal d'aigua i me la llenç tota pel damunt, quina calda!
Comença el paral·lel, semblava el tourmalet...anava buit de cames, les pulsacions me les notava bé, faltaven 2 km. i escaig.

Passo pel km. 40, havia perdut el ritme totalment anava a 5:15min/km, pensava que no arriabva feia molta calor, però la gent emepenyia molt.
Estava arriban a la Pl. Espanya i les cames pesaven molt, escolto un crit que em fa la Sandra, últim cop de fuet, giro per Maria Cristina i torno a sentir un crit del Frans, vinga ja queda poc!
Entro a Maria Cristina, miro el rellotge portava més de 3h11' corrent, ho havia d'imortalitzar, segueixo corrent trec el telèfon de la butxaca, desconecto els cascos, obro la camera i em faig un vídeo. Entro a la meta, felicitat absoluta, les llagrimers als ulls i repte aconseguit, finisher de la marató de Barcelona 2014. Camino agafo beguda isotònica i aigua (no em dura massa), em fonc en un abraçada amb la Sara i els meus pares, la meva germana i el Dídac, camino uns metres i em posen la medalla de FINISHER!



La marató, l'asfalt, el vent i la calor no han pogiut amb mi!  3h 12' 11"



Gràcies a tots els companys de feina, pels canvis de torn que he estat demanant durant aquests mesos de preparació per no saltar-me l'entrenament de dimarts amb l'equip, i en especial al Trini, al Roman i a l'Abel per que també em compartit molts entrenaments junts. Gràcies als companys de l'equip pels dimarts i dissabtes que hem passat i passarem junts i pels ànims que ens hem donat entre tots. Gràcies a tots els que veu venir a posar el vostre grà de sorra el dia de la marató, Frans, Cris, Carles, Sandra, Jose, Pep, Dani, Toni, Miquel, Edgar, Tines, Jordi i Andrea. Gràcies al Pache, al Tena i al Jordi per que amb ells vaig retornar a correr després de molts anys pel Parc de Vallparadís. Gràcies al Dani, per que ets un tiu de puta mare, ets un pou de saviesa i gràcies a tu vaig fer la meva primera cursa, i per que ens fotem, ens hem fotut i ens fotrem unes curses i uns entrenaments DE PUTA MARE! Gràcies a la Carol i al Didac, per que me l'estimo molt, per que ella va ser la primera atleta de la família i com no, el dia de la marató no podia fallar. Gràcies als meus pares per inculcar-me una vida sana i esport des de ben petit, i ara poder continuar gaudint de l'esport i sobretot gràcies a tu carinyo, per suportar-em en els moments de debilitat i animar-me a seguir endavant quan m'he lesionat  i quan he estat sota mínims i PER QUE T'ESTIMO MOLT BONICA! 

En definitiva, GRÀCIES als que sempre esteu, sou la canya!



Enllaç -> 35a Zurich Marató de Barcelona

8 de gener de 2014

Cursa dels Nassos 2013

Continua la progressió, el dimarts de la setmana passada vaig despedir l'any conseguint la millor marca personal a la cursa dels nassos. 

El ritme de la cursa va oscil·lar entre els 3:41 i els 3:52 min/km, trobant-me molt a gust amb aquests ritmes, cosa impensable fa dos mesos.

L'organització no van respectar-me el calaix de sortida aconseguit a la Sant Silvestre de Lleida i vaig haver de sortir des del tercer calaix, el calaix corresponent amb el temps de la Jean Bouin del 2012. Això va provocar una sortida molt complicada on els primers dos quilòmetres van ser en bloc, per avançar un corredor s'havia de traçar ziga-zagues entre els participants, amb els corresponents dos o tres metres recorreguts de mes.

Al tram final, m'esperaven els companys de feina, animant-me per continuar el ritme. A la Diagonal estava el Dani, que em va donar l'última empenta per fer el quilòmetre restant a fondo!

A banda de la multitud, va ser una cursa molt ràpida i divertida en la qual vaig gaudir de l'últim dia de l'any corrent.

Temps: 38'17"
Ritme: 3'49" / km
Posició: 460
Posició categoria: 448

ENLLAÇ:
Cursa dels Nassos 2013 de Barcelona


Foto del Castillejo Team en el primer entrenament per preparar la marató de Barcelona

1 de gener de 2014

1a Sant Silvestre de Terrassa

Els entrenaments amb el Team Castillejo comencen a donar els seus fruïts. El passat dia 26 vaig participar a la Sant Silvestre de casa meva, acompanyat de l'Albert, l'Edgar, el Josep, l'Abel i la meva germaneta, que la va fer pirata.

Un circuit dur, com no pot faltar a Terrassa, molta pujada i un convidat especial, el vent, que encara ho va complicar tot més.

A la sortida, varies cares conegudes i molts cracks, un d'ells el Manel, un company de feina, que em va fer de llebre, imposant un ritme molt fort i constant ajudant-me a fer una gran cursa.

Molt bones sensacions durant la cursa, tan de cames com de cardio, això si, en acabar, varies molèsties al bessó dret.

Després de la Cursa dels Nassos de Barcelona tocarà passar per boxes i fer un massatge descontracturant amb en Jordi.

Temps: 18'39"
Ritme: 3'43" / km
Posició: 59
Posició categoria: 21


ENLLAÇ:
1a Sant Silvestre de Terrassa

18 de desembre de 2013

Comença l'entrenament d'en Rocky

Comença un parèntesis hivernal, dues setmanes de vacances en les que faré els últims espeternecs, de la que considero la meva millor temporada des de que vaig començar a córrer. Durant aquesta, només he hagut d'aturar-me un mes per una ruptura fibril·lar al bíceps femoral mentre corria una cursa de 15 km a la població tarragonina de Prades. 

Tanco l'any amb una bona traca:
- La Matagalls Montserrat (85km) en 13 hores 32' al setembre, acompanyat en tot moment del meu mentor en això del running, el Dani. 
- Ultra trail Comptes d'Erill: en Dani li diria bogeria i per mi va ser un intent, ja que era la meva primera ultra d'alta muntanya, finalment vaig abandonar per dolor als tendons del genoll dret; això va ser al km 63 després de 4000m de desnivell positiu i 13 hores 35' donant-ho tot.
- I la cirereta, finalitzar la primera edició de la Ultra Trail de Collserola en versió mitja distància (43km), després de patir molèsties estomacals durant els 20 primers kms. En algun moment vaig pensar, fins i tot, en abandonar, però amb l'ajuda i empenta del Dani em vaig poder recuperar i acabar la cursa  molt feliç en la 57ena posició.

També vull explicar als meus lectors, que m'he inscrit al Club Barcelona Atletisme i que porto tres setmanes entrenant-me i seguint els consells que em dóna en Carles Castillejo, recent Campió d'Espanya de marató a Donostia.
En aquestes sessions, estic aprenent a incorporar series, fartleks i canvis de ritme en els meus entrenaments (bàsicament, assimilar el fet de córrer ràpid), aquests entrenaments els realitzo cada dimarts a les 19 hores a les instal·lacions del CEM la Marbella
En Carles, cada setmana m'envia un planning de 3 a 6 dies d'entrenament, i depenent del meu temps lliure i el meu mal de cames, jo escolleixo. De moment estic seguint el pla de 3 dies per setmana i a partir del 6 de gener, que comencen els entrenaments específics per preparar la  Marató de Barcelona, incorporaré un o dos dies més per setmana. 

En definitiva, l'objectiu a curt plaç pel 2014, participar en la marató de la meva ciutat d'acollida, Barcelona.


P.D.: Per enllestir l'any, el dia de Sant Esteve participarem a la Cursa de Sant Silvestre a Terrassa amb varis amics, on espero corroborar la millora de sensacions des de que vaig amb en Castillejo.
I com l'any passat, el dia 31 ens acomiadarem de l'any amb la Cursa dels Nassos de Barcelona.


Salut i quilometres!



1 de setembre de 2013

Aprenent de l'alta muntanya

El passat cap de setmana, vaig anar amb quatre "JABALÍS" a fer un tram de la Ultra Cavalls del Vent. La idea era fer 40km dels quals només en vaig poder completar els 21 primers, amb un desnivell positiu de 1600m i un desnivell negatiu de 1488m; vaja, una alegria pel meu cos que va patir i suar com un cabró. 
Vaig decidir aturar-me a Bellver de Cerdanya ja que notava que no era el dia, que les cames no funcionaven bé i no calia forçar per que només falten 11 dies per l'esperada Matagalls-Montserrat. 

Per cert, ahir per la tarda em vaig posar en mans del fisioterapeuta Jordi Martínez que em va deixar les cames com noves! Llestes per fotre canya.

TRACK del diumenge, 3 hores de trail running del bò.



16 d’agost de 2013

Descobrint senderons i corriols per Collserola

Com alguns imagineu, si seguiu els meus entrenaments a la web Garmin, m'he traslladat a viure a la capital, Barcelona, concretament al barri del Putxet. Ara el meu lloc d'entrenament és el Parc Natural de Collserola (trobo molt a faltar el de Sant Llorenç del Munt i l'Obac) però a partir de la carretera de les aigües, Barcelona també és de color verd.

Per altre banda, el cap de setmana passat vaig fer una cursa Nocturna de 22 km,  de la que vaig gaudir com un nen petit amb una bicicleta nova. La cursa escollida va ser la Trailseries Poblet-Prades, una cursa ben organitzada per la gent de Naturetime Events, amb un recorregut tant dur com espectacular. 
La cursa se'm va fer molt dura, 6 km de pujada amb un desnivell positiu de 493 m, 4km de tobogans  fins arribar al km 10, i a partir de l'habituallament, a VOLAR! vaig refer-me i vaig poder acabar la cursa amb 2h 19' quedant el 24è de la general i 17è de la meva categoria (només erem 150, ho tenia fàcil xD), no és que m'importin massa els resultats, però rebre una recompensa així, anima a continuar fent la feina ben feta amb  bons entrenaments i plantejar-me nous reptes esportius per tal de superar-me, gaudint del "trail running".
Aquí us deixo el LINK : )

Aquesta última setmana m'ha motivat per què he conegut noves rutes trail, ja que des de feia setmanes estava cremant el Tibidabo i la Torre de Collserola i gràcies al Trini i el Rafita he conegut la zona de la Serra de la Ventosa i la Serra de Sant Medir.

Tracks de rutes per Collserola:

Només queden 28 dies i 17 hores per començar a corre la cursa més esperada, la Matagalls-Montserrat, ENDORFINES AL MÀXIM!
Foto de la sortida d'avui

19 de juny de 2013

Primer post de l'any!!!

Ja tocava!!!

Després de 7 mesos des de l'última actualització, hem decideixo a escriure unes paraules, vaja, per netejar una mica les teranyines...

Comença l'estiu i comença la nova etapa a Barcelona, i el que comporta, entrenar per la capital i buscar-se la vida entre el formigó i les totxanes, ja que a mi el que em va són els corriols i les pistes forestals.
Com sóc un "tiu" afortunat, hem anat a viure prop de la massa verda, tot just al peu de Collserola, aquí és on ara gaudeixo de la natura.

Salut i cames!

PD: Aquí us deixo l'enllaç de la sessió d'avui per Collserola, que com podeu veure, encara em queden molts corriols per descobrir pel  Tibidabo.
* Per últim, animo al Soler a seguir amb els seus entrenaments per arribar a la MM13 en plena forma, ah! I que tingui molta sort al sorteig i no l'hagi de fer pirata.

3 de desembre de 2012

Mitja Marató de Collserola

Aquest diumenge vaig participar a la meva primera mitja marató, i com no podia ser millor, em vaig estrenar corrent una mitja de muntanya per Collserola.  
No les tenia totes, per que la setmana passada no vaig poder entrenar, només vaig poder anar a collir bolets i alimentar-me d'ells clar... i suposo que gràcies a aquesta bona dieta de llenegues i rovellons vaig poder fer-la mitja en 1h i 57'! M'ho vaig passar d'allò més bé, acompanyat del meu company de fatigues en Dani. 

Vaig tenir temps de gaudir  i de patir. Gaudir de la natura i de l'experiència, patir per que feia un fred exagerat i em van entrar rampes als abductors, però aquestes rampes no van fer-me aturar, simplement em van donar més energia per poder acabar aquesta repte.

Conclusions de la cursa:
- amb 3 graus al termòmetre no correu amb calça curta, millor malles llargues, jo ja ho he après! 
- escalfeu bé i estireu bé com jo no vaig fer, sobretot quan faci fred, per evitar les rampes.
- una cursa molt dura, amb bona organització i ambient de trail running del bo; us la recomano a tots, felicitats a la organització del Centre Excursionista de Catalunya.

El següent repte que està en el meu calendari des de fa uns mesos, és la cursa de Muntanya de Terrassa el dia 16/12. Es tracta  d'un circuit de trail de 10 km, en el qual pujarem des de Can Roca passant per l'EUNCET fins a l'ex pedrera de Can Candi i seguidament baixarem passant aprop del Llac de Can Borgunyà (Llac petit) per tornar a Can Roca. En aqietsa cursa m'acompanyaran el Dani i l'Abelito.

Cada dia que passa i cada entrenament que faig per la muntanya sento que em distancio més de l'asfalt, no es que no m'agradi, però no m'aporta la vitalitat i les sensacions que em dona el poder corre pel mig de la natura.

Aquí us deixo el "track" de la ruta que vaig poder gaudir aquest diumenge per Collserola


Salut i kms!



17 de novembre de 2012

89a Jean Bouin

Després d'uns dies sense actualitzar, avui torno a donar senyals de vida, no es que no hagi estat actiu en els meus entrenaments, precisament tot ho contrari, però entre una cosa i l'altre no he tingut temps de actualitzar.

Demà, per segona vegada, corro la Jean Bouin, a part de ser una cursa històrica per que porta 89 edicions, l'any passat va ser la meva primera cursa a peu i el meu inici en això del running. Últimament m'he desvinculat una mica de l'asfalt per que el que em fa gaudir de debò és el  corre per la muntanya envoltat de natura; però penso, ja que aquest va ser el meu inici, per que no commemorar la Jean Bouin cada any, corrent-la i intentant baixar la meva marca en els 10 quilòmetres. Doncs això intentaré fer amb la companyia de quatre amics.

Espero que la meva nova adquisició, les Asics Nimbus 14 i jo, ho donem tot per tal d'assolir el repte, i ja posats, aconseguir una millora en la marca personal.

Salut, quilòmetres i gasssssssss!